Calculadora científica
![Calculadora científica](/media/images/scientific_calculator.webp)
A dia d'avui, una calculadora és un dels aparells electrònics més comuns que permet realitzar tots els càlculs matemàtics bàsics: sumes i restes, multiplicacions i divisió, calcular percentatges, elevar a una potència, extreure una arrel, etc.
Els models d'enginyeria més complexos també poden calcular logaritmes i diferencials, exponents i funcions trigonomètriques (sin, cos, tg, ctg).
Historial de la calculadora
La paraula "calculadora" prové del llatí calculo, que es tradueix com "compto" o "compto". Cal destacar que càlcul, al seu torn, prové de la paraula càlcul - "codoll", que confirma indirectament la versió que en l'antiguitat s'utilitzaven petites pedres per als càlculs. Pel que fa al primer àbac, el progenitor de la calculadora moderna, es van inventar fa més de 3.000 anys. Les mostres que han sobreviscut fins als nostres dies es van trobar al territori de la Mongòlia moderna.
Un dispositiu informàtic més complex, el mecanisme d'Antikythera, es va inventar als segles III-II aC. Va permetre calcular el moviment dels cossos celestes, així com realitzar les operacions matemàtiques més senzilles: suma, resta i divisió. Un d'aquests mecanismes es va trobar prop de l'illa d'Antikythera, en un vaixell italià enfonsat.
Un altre dispositiu informàtic antic, l'àbac, es remunta al segle VI dC i és un tauler petit amb solcs en el qual es col·locaven còdols o fitxes amb números dibuixats en fila. Aquests dispositius van ser molt utilitzats en el comerç entre països europeus i asiàtics durant l'edat mitjana.
Ordinadors no electrònics
El mecanisme d'Antikythera, l'àbac i l'àbac són dispositius força primitius utilitzats per a càlculs senzills als albors de la civilització. Per cert, aquests últims (comptes) van deixar d'utilitzar-se generalment només a finals del segle XX, quan les calculadores electròniques es van fer assequibles per a la majoria dels compradors. En qualsevol cas, els invents dels segles posteriors, des del segle XVII fins al segle XX, es van convertir en els autèntics requisits previs per a la creació d'un ordinador electrònic.
Així, el 1643 Blaise Pascal va crear una màquina de sumar, i el 1673 Gottfried Wilhelm von Leibniz va presentar la seva primera màquina de sumar al públic en general. El 1876, Pafnuty Lvovich Chebyshev va dissenyar un aparell sumador amb transmissió contínua de desenes, i el 1881 aquest invent es va finalitzar i també va permetre realitzar operacions de multiplicar i dividir nombres. Aquí s'acaba la història dels ordinadors no electrònics, i dona pas als dispositius tecnològics que funcionen amb electricitat.
Calculadores electròniques
La primera calculadora electrònica amb relés i peces semiconductors va ser creada l'any 1957 per l'empresa japonesa Casio, tenia les dimensions d'un armari i pesava més de 100 quilos. El 1961, el Regne Unit va desenvolupar un dispositiu ANITA Mark VIII més compacte que utilitzava làmpades de descàrrega de gas, i el 1964 els EUA i l'URSS van presentar els seus desenvolupaments, els models Friden EC-130 i Vega, respectivament.
La primera calculadora d'enginyeria del món l'any 1965 va ser l'aparell Wang LOCI-2 de l'empresa nord-americana Wang Laboratories. A més de les operacions aritmètiques, podia calcular logaritmes. El mateix any, l'empresa japonesa Casio va presentar el primer model d'ordinador amb memòria electrònica, capaç de recordar i repetir operacions acabades. I el 1969, Hewlett-Packard va presentar una calculadora programable per a càlculs científics i tècnics HP 9100A amb 16 registres de memòria. Ja era bastant compacte, només pesava 16 quilos i es podia col·locar sobre la taula.
Durant la dècada de 1980, les calculadores es van fer més petites, més econòmiques i van estar disponibles no només per a grans organitzacions, sinó també per a compradors individuals. Van aparèixer a la venda models que ens coneixem amb bateries solars i pantalles de cristall líquid, que encara s'estan produint, malgrat que avui dia hi ha una calculadora a qualsevol telèfon intel·ligent.
Dats interessants
- Els valors numèrics de les calculadores de botons augmenten de baix a dalt, no de dalt a baix (com en els telèfons mòbils i els dispositius tàctils).
- Els números al revés del tauler de la calculadora es poden utilitzar per formar paraules diferents: google (376006), boogie (316008) o infern (7734).
- Les calculadores electròniques LCD modernes poden executar aplicacions informàtiques complexes. Per exemple, el llegendari tirador de Doom dels anys 90 va poder funcionar amb el model HP Prime G2.
En resum, podem dir que les calculadores amb polsador, especialment les calculadores d'enginyeria, no han deixat de ser rellevants i tenen una gran demanda entre els especialistes. I en equips informàtics amb accés a Internet, les calculadores en línia són les més habituals, que us permeten fer qualsevol càlcul matemàtic.